Resum de la xerrada del divendres dia 22 d'octubre organitzada per l'AMPA i el Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya.
Jugar en família: La importància del joc compartit
És indiscutible la importància que té el joc com a activitat natural de la infància i com a element essencial per a un desenvolupament òptim de les persones. És evident que els nens i nenes necessiten jugar, però convé anar més enllà. El joc és a més a més un element necessari en tota comunitat, és una experiència emocional carregada de comunicació i d'interacció amb altres persones, la qual cosa en fa una activitat amb un paper socialitzador important. A través del joc els nens i nenes se socialitzen integrant els valors de la societat en què es desenvolupen. Aquest aspecte fa que el joc sigui fonamental per a la comunitat. I si tenim en compte que la família continua sent el principal referent de comunitat de cada persona, sigui quin sigui el model de família al qual pertanyi, cal considerar com una activitat extremadament important el joc a casa i amb la família.
En una societat amb presses i poc temps com la nostra, és prioritat que intensifiquem els moments de temps lliure que passem amb els nostres fills.
Hem de crear oportunitats perquè els nens i nenes juguin i es relacionin (amb altres nens i nenes i amb adults), perquè, sense cap dubte, el joc té un paper fonamental en el seu creixement, en la seva socialització i en la societat.
Per a afavorir el joc a casa, cal que l'activitat resulti atractiva per a tots els que hi participen i assegurar-hi l'interès i l'entusiasme. Un joc “obligat” no és un veritable joc; aquest ha de ser lliure i plaent.
En primer lloc cal tenir en compte la necessitat de convertir el temps de joc dels nostres fills i filles en una activitat quotidiana que es pugui compaginar amb altres activitats (anar a la piscina, fer excursions...) o obligacions (fer els deures, col·laborar en les tasques de la llar...) que també han de tenir el seu temps. Però sovint les presses del dia a dia o el cansament ens fan prioritzar una activitat o una altra. Encara que és possible comptabilitzar el joc amb la realització de les altres obligacions o tasques familiars (fins i tot aquestes es poden convertir en una activitat lúdica per als més petits), convé reservar estones per centrar-se exclusivament en el joc. Així doncs, tindrem dues opcions per potenciar el joc a casa:
- El temps de joc informal. És aquell que converteix la rutina de cada dia en una petita aventura lúdica. El camí a l’escola, tenir cura de les plantes o recollir la casa pot convertir-se en una diversió compartida amb els nostres fills i filles. Així, cuinar o arreglar petits desperfectes de la casa fent partícips els nostres fills pot resultar per a ells una activitat agradable i educativa al mateix temps.
- El temps de joc formal: És aquell temps de joc destinat específicament a jugar. Normalment aquí ens acompanyarem de joguines o, en el cas dels nens i nenes més grans, de jocs de taula. Pensem que aquest és el moment en què el nen copsa directament que els seus pares i mares són amb ells i amb les seves joguines, i que els ve de gust dedicar-li temps i afecte. Aquests moments representen fonts inesgotables d'informació sobre els nostres fills i filles, sobre què els agrada, per què, davant què tenen dificultats, com acostumen a superar-les…
Representen, sense cap dubte, moments de confiança i de comunicació sobre els quals pot establir-se una relació positiva entre els diversos membres de la família. El fet de disposar d'un espai de joc estable (una habitació, la terrassa, una zona del dormitori o fins i tot del menjador) atorga la importància que mereix el joc com a activitat principal de la infància. Tenir una organització coherent de les joguines facilita d'una banda que els nostres fills i filles sàpiguen en tot moment quines possibilitats lúdiques tenen i escullin cada vegada les que més els interessin, i d’una altra afavoreix els hàbits d'ordre i cura de les seves coses.
Però aquesta organització no ha de limitar el joc. Deixar un espai a la improvisació i disposar de zones lliures on poder realitzar altres activitats (manualitats, llegir contes...) o desplegar, en dies concrets, grans muntatges de joguines que requereixen zones àmplies (circuits de cotxes, jocs gegants...) també forma part del joc.
Finalment, convé recordar que l'acumulació de joguines pot generar dispersió en els interessos dels nens i nenes. No cal que el nen i la nena tinguin sempre a mà totes les joguines (que sovint són massa). Tenir una part de la col·lecció guardada i renovar-la de manera periòdica (un mes tenim muntada una cuineta, un altre mes un supermercat, variar els jocs de taula i construcció...) ofereix la sensació de jugar amb jocs i joguines “nous” i variats. Podríem concloure:
- Els infants necessiten disposar de companys de joc.
- El fet de jugar amb els altres no només és una activitat necessària per a la infància; suposa a més un element important de socialització de les persones i per tant un aspecte essencial de la vida en comunitat.
- La família és un dels components més importants de la socialització de les persones.
- El joc a casa afavoreix la comunicació i estreny els llaços afectius entre els seus membres.
- El joc permet experimentar unes pautes determinades de relació i afecte amb cadascun dels membres de la família.
- És important que el joc marqui a les famílies un espai i un temps que li doni presència i importància.
- Els materials de joc i els espais són elements essencials del desenvolupament sa d'aquesta activitat.
Finalment, no hem d'oblidar que, a mida que els nens van creixent, la necessitat de jugar i relacionar-se amb altres nens augmenta. Aquesta necessitat haurà de ser satisfeta per disminuir les activitats en solitari, alhora que es facilita el descobriment i desenvolupament de competències socials, vivint models i pautes d'afecte i relació diferents dels de la vida familiar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada